Un infern a Mallorca

de Toni Planissi i Xisco Fuster

Aquesta ens la contà un homo que havia vist molt de món. Xerrava d'una illa tranquil·la on la gent es conformava amb els fruits de foravila i quatre tallers, amb pobles laboriosos que honoraven els seus bons patrons i amb tímides cales on just s'escoltava el corn dels pescadors i el cant llunyà de la mare de Déu dels naufragis. Però les talaies costaneres s'extingiren, i un dia de boira i fum desembarcaren els turistes, el dobler fàcil, la buferia, i tot va fer ull. Els mallorquins, comandats per les forces obscures d'un nou imperi que feia que del cel caigués porquim adoraren un únic patró, un disforjo ermità que els tenia embadalits amb balls i botifarrons a rompre. Però la corrupció darrere tantes festes i bauxes era tan espessa que es podia tallar a espasades.

I heu de creure i pensar i pensar i creure que hi hagué un sant i esforçat patró, que amb el temps es guanyà el malnom de "s'Auditor", a qui va caure molt torta tanta comandera i corrupció. Sant Jaume, desnonat patró de Manacor, es va passar els darrers dies de l'imperi mallorquí audita que audita sense donar raó a les barres, fins a perdre el boll quan escometia els mallorquins que li feien befa: el dimoni ja és aquí, disfressat de Sant Antoni! Que no veis com tota la corrupció amagada darrere foguerons i torrades vos mena de cap a un infern a Mallorca!? I llavonces es botifarrons tornaran blancs, brollarà petroli de ses fonts i truges germàniques mutants vos rovegaran s'ànima mentre tornau no res dins un fogueró! Fareu s'esclafit!, cridava fet un Nero.

Pàgines: 132

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 21 x 29 cm

Paper: offset 120 g

Data de publicació: 01/03/2018

18,00 €

Descarrega't o consulta'n un fragment:

DESCARGAR Un_i...te-2.pdf

Xisco Fuster i Toni Planissi

En Xisco Fuster i en Toni Planissi no saben on han de fermar l'ase, i com que no tenen ous de ficar-se amb en Putin, ni amb l'Islam, ni amb en Kim Jong-un, es fiquen amb els nostros sants i personatges populars, que és manco perillós. Tanta sort de la "selecció social" que, amb mecànica darwiniana, desenvolupa una justícia perfecte i els ha posat a "puesto":

L'un, mileurista agobiat i estressat, fa vuit anys que no té vacances, la qual cosa beneficia econòmicament un honrat empresari i, de retruc, ens allibera als homes de bé dels dibuixos que no té temps de realitzar. L'altre ven monigotes als turistes alemanys, dels quals sempre despotrica, i es grata la barba tot observant l'horrible espectacle de la vida, monologant, rabiós, tal i com s'haurien de fer les coses.
Ja anaven d'aqueixes verbes quan un d'ells, en Xisco, realitzà juntament amb Joan Serra ("otro que tal") l'inefable Gatos i periquitos (Recerca Editorial, 1998). Més tard en Toni infestava Manacor amb el seu Plaça des Convent (revista Cent per Cent, 2004-2013) i, posteriorment, col·laboraren tots dos en la realització de l'invendible Pollamari (Desidia Ediciones, 2010), que segur aprofitaran una vegada més per endossar-vos. Finalment, els tornam a trobar junts inventant Els darrers dies de l'Imperi Mallorquí (Edicions del despropòsit, 2014), del qual aquest Un infern a Mallorca (La decadència de l'Imperi Mallorquí) n'és la segona i darrera part.
Mentrestant, el seu editor, els hi oculta les vendes milionàries (vendes milionàries? Sí, hi ha molt de friki "suelto" pel món), per tal de no pagar-lis un puta euro, ells se'l creuen i, capbaixos, continúen dibuixant, maquinant, "por amor al arte" o a lo que sigui.