Descarrega't o consulta'n un fragment:
Xisco Fuster i Toni Planissi
En Xisco Fuster i en Toni Planissi no saben on han de fermar l'ase, i com que no tenen ous de ficar-se amb en Putin, ni amb l'Islam, ni amb en Kim Jong-un, es fiquen amb els nostros sants i personatges populars, que és manco perillós. Tanta sort de la "selecció social" que, amb mecànica darwiniana, desenvolupa una justícia perfecte i els ha posat a "puesto":
L'un, mileurista agobiat i estressat, fa vuit anys que no té vacances, la qual cosa beneficia econòmicament un honrat empresari i, de retruc, ens allibera als homes de bé dels dibuixos que no té temps de realitzar. L'altre ven monigotes als turistes alemanys, dels quals sempre despotrica, i es grata la barba tot observant l'horrible espectacle de la vida, monologant, rabiós, tal i com s'haurien de fer les coses.
Ja anaven d'aqueixes verbes quan un d'ells, en Xisco, realitzà juntament amb Joan Serra ("otro que tal") l'inefable Gatos i periquitos (Recerca Editorial, 1998). Més tard en Toni infestava Manacor amb el seu Plaça des Convent (revista Cent per Cent, 2004-2013) i, posteriorment, col·laboraren tots dos en la realització de l'invendible Pollamari (Desidia Ediciones, 2010), que segur aprofitaran una vegada més per endossar-vos. Finalment, els tornam a trobar junts inventant Els darrers dies de l'Imperi Mallorquí (Edicions del despropòsit, 2014), del qual aquest Un infern a Mallorca (La decadència de l'Imperi Mallorquí) n'és la segona i darrera part.
Mentrestant, el seu editor, els hi oculta les vendes milionàries (vendes milionàries? Sí, hi ha molt de friki "suelto" pel món), per tal de no pagar-lis un puta euro, ells se'l creuen i, capbaixos, continúen dibuixant, maquinant, "por amor al arte" o a lo que sigui.