Cesta
0
0,00 €
El món és un mòrbid.
Hi ha una escala.
Quina escala?
Una alimentària.
Si la llei s'enfonsa,
canvia el paradigma.
La veritat no és
una roca inamovible.
Rata dura i malalta:
Carreró!
Justícia sota l'aigua:
Llei Tritó!
Hi ha una nova raça:
El meu cony!!
Cau del cel una capsa,
és com un regal.
Surt un fum de misteri.
Te transformarà.
Ara el cos necessita
sang i revenja.
Ara el món es capgira, ja no respira, no!
El desastre s'ensuma,
vessarà la sang.
L'establert es rebel·la, no hi ha res a fer.
Cauen les normes.
Cremen les cases
Els mòrbids s'imposen, s'estén el contagi.
–Sabeu que són els mòrbids, vosaltres?
–Noooooo!!!
–Ho voleu saber?
–Síííííííí!!!
–Aggg!! Li va arrabassar la mà?!
–No, perdona, Doni, només dos dits…
Però, a vegades, quan s'explica una història
es té tendència a exagerar.