Els darrers dies de l'Imperi Mallorquí

de Toni Planissi i Xisco Fuster


Després de l'èxit mundial (?) en vendes, crítica i colesterol, arriba a la fi una segona edició limitada (200 exemplars) d'«Els darrers dies de l'Imperi Mallorquí»! I per a més celebració dita segona edició és brufar amb tots vosaltres de la sortida de la segona part d'aquesta rondalla punk en còmic que ho canvià tot: «Un infern a Mallorca»! No vos els perdeu!

Això era i no era, a l'illa de les matances i els foguerons, un dimonió que predicava: un botifarró per voltros i per mi una porcella.

En aquell temps, quan els sants patrons gestionaven les quarterades i l'alegria, cremant els nostres recursos com a gats, hi va haver un home, patró sense capella, que un dia de poques feines es va posar a investigar. I el poble, panxacontent de tanta festa, li entaferrà de malnom "s'Auditor".

I audita auditaràs, es topà de nassos amb un patró disforjo acomodat dins una soll amb spa, camp de golf, i tota classe de luxes inclosos.

I heu de creure i pensar i pensar i creure, que era el més toixarrut de Mallorca, aquest sant porqueret, patró dels animals banyuts i no banyuts.

-Sant Antoni, en tenc ses bosses plenes de corrupció. Jo venc a imposar justícia i austeritat!- li digué s'Auditor.

-Auditor, deixa´m fer! No me toquis sa butxaca, que tota sa meva ira i es meus dimonis assolaran aquesta terra!- li va enflocar Sant Antoni.

I del cel caigué porquim, i de les fonts brollaren herbes dolces, i els boscos es convertiren en foguerons, i dels solcs brotaren llonganisses. I no us volem fotre faves, si us deim que s'acosten els darrers dies de l'Imperi Mallorquí.


Pàgines: 120

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 21 x 29 cm

Paper: offset 120 g

Format digital: pdf

PVP digital: gratuït

Data de publicació: 15/09/2014

Segona edició: 01/03/2018

16,00 €
Please select variants first

Toni Planissi i Xisco Fuster

Dins la brevetat dramàtica d'aquesta existència isolada enmig d'una eternitat incomprensible, se mouen els homes angoixats per sobreviure i, alguns, amb la vana pretensió de dir o de deixar dit quelcom. Una de tantes maneres de parlar és la que tenen Xisco Fuster i Toni Planissi: la ironia, aquella medecina per exorcitzar la melanconia o, si més no, per domesticar-la, o una eina per a transfigurar l'amargura en lucidesa tràgica o bé en tendresa infantil.

Aquest és el cas dels autors, des del breu Gatos y Periquitos (Recerca Editorial, 1998) d'en Xisco Fuster i en Joan Serra, a l'exuberant Plaça des Convent (revista Cent per Cent, 2004-2013) d'en Toni Planissi, escenari local -o més bé escenari arquetípic universal- del ridícul de l'home, fins al dolç, hilarant i surrealista Pollamari (Desidia Ediciones, 2010), o Un infern a Mallorca (Edicions del despropòsit, 2018), l'esperada segona part d'aquests Darrers dies de l'Imperi Mallorquí.

No és sarcasme, sinó burla auto-referent, la que ens presenten aquests pallassos tràgics, mig eremites mig dimonions: és l'alegria esperpèntica de relativitzar l'acritud de la vida, la rialla de trinxera que ens allibera de les nostres pors.