L'ungla més...

de Miquel Àngel Mas


«L'ungla més..., el títol ja esmussa, reprodueix la sensació general de la lectura de qualsevol dels relats que l'integren. Personatges individuals i solitaris, que no obstant poden esdevenir socials i col·lectius, transiten la quotidianitat i n'exemplifiquen les misèries i l'absurd.

Homes i dones, joves, grans i petits, apunts de vides estroncades, arruïnades, acabades, ridiculitzades o en suspens ens deixen sovint, de manera aparentment paradoxal, un somriure d'humor negre amb regust a cafè o a copa.

La prosa de Miquel Àngel Mas és pensada i mesurada sense perjudici de l'honestedat en l'escriptura, que neix de les profunditats i s'alça per aparèixer, crua i nítida, a la superfície del paper. No s'allunya de la poesia, més bé inclou la poesia en boca dels personatges que la diuen per necessitat: poetes, boigs, alumnes i lectors.

No vol dissimular la influència carveriana i és sorprenent­ com, a estones, ens sembla tenir el contista nord-americà passejant per les carreteres i llocs de Mallorca, emprant el nostre llenguatge més genuí i contaminant-ho tot amb aquesta mirada aparentment objectiva però plena de crítica i picardia. L'edició mateixa li acluca un ull en senyal d'homenatge en el punt més fons de les seves cobertes.

I que cada lector avaluï si ens trobam davant una apologia de la misèria humana o bé si aquesta és just el punt de partida que proposa Mas per enfrontar-nos i entendre'ns a nosaltres mateixos. Una mena d'assumpció d'aquesta condició miserable per convertir-la en una habitable taula rasa.»

Laia Pubill Lliteres


Pàgines: 128

Enquadernació: rústica amb solapes

Mides: 20 x 12,5 cm

Paper: offset ivori 90 g

Data de publicació: 27/05/2015

10,00 €

Llegeix-ne un fragment:


Miquel Àngel Mas

(Maria de la Salut, 1972)

Plou pluja fina, guapa. Algunes veus volanderes s'esmolen, s'escampen i maten, aquí, allà, per l'estada del cafè. Llegesc Edgar Lee Master. Aprofit cada punt per mirar la crosta de l'escalfador de vapor de la cafetera. La solemnitat del tasser. Em desfaig per trobar alguna cosa, simple, complexa, una merda en un pal, un àngel lúbric de mirada mústia, per sobreviure, per sobreviure a la tarda de les tardes que et diuen, com un repic de campana, dong dong, qui ets.