Univers de 

«Les cròniques de Nyur Nyur»

La història de «Les cròniques de Nyur Nyur» trancorr en un planeta que s'anomena Terragre. Habitat per humans, Terragre presentava una realitat molt similar a la de la nostre món durant el que serien els nostres anys 80 i 90, en tant els avanços tecnològics i la mentalitat general (encara no ha arribat l'era de la comunicació global) quan va esdevenir l'apocalipsis mòrbid.

Terragre té un únic continent, vast, immens, però la major part de la població mundial viu a la capital, una megalòpolis anomenada Ciutat Capital.

La part antiga de la Ciutat Capital es situa sobre un immens turó. Encara es conserva la ciudadela amurallada al cim, amb els anys i la sobrepoblació la ciutat s'anigué expandint al voltant d'aquesta ciudadela, de forma concèntrica. Als cinturons més allunyats del centre sempre hi han viscut les classes socials més baixes mentre que com més ens apropam al centre l'arquitectura i els seus habitants són més pudents, i ja dins les murades de la ciudadela, al cim del turó, es troben les famílies més adinerades. Anys després de l'inici de l'apocalipsi, el centre de la ciutat es troba completament infestat de mòrbids, i la seva presència minva a mesura que ens allunyam d'aquest centre. Les poques poblacions humanes que han sobreviscut el pas dels anys, ho han fet amagats a fortificacions de tipus varis, que en aquesta realitat s'anomenen "búnkers" fora de la ciutat o a les clavegueres de la mateixa.

A l'extraradi de la megalòpolis, prop del que era un polígon industrial, es troba el carreró on viuen Diògenes i Xam. A les afores de la ciutat, en una casa rural, viuen els Montaigne.

A Terragre, la humana no és la única civilització que hi habita, a les profunditats dels oceans i allunyada de la realitat humana, existeix una gran civilització anomenda Atlantis, cuna dels tritons i les sirenes.

Els tritons i les sirenes representen aquesta civilització submarina ancestral molt més antiga que la humanitat que habita la superfície de Terragre. Es mantenen aïllats i ocults dels humans als que consideren hostils i individus d'essència fugaç degut a la longevitat atlant en comparació a la dels homes. Els humans, per la seva banda, no creuen que Atlantis sigui més que un mite.

Tan gran és la indiferència atlant pel que passa a la terra que banya el Sol que desconeixen per complet l'amenaça mòrbida que ha acabat amb la civilització humana. La llei Tritó és molt clara i prohibeix sortir a l'exterior, però sobretot el contacte amb humans, i la Llei per un atlant ho és tot.

Els Tritons i les sirenes dominen el LLENGUATGE UNIVERSAL, és a dir, la capacitat de comprendre i poder llegir o parlar qualsevol tipus de llengua de manera instantània.

A la societat tritó no existeixen els vincles familiars ni paternals, les mostres d'afecte d'aquest tipus estan prohibides i penades, doncs no pot haver interessos privats, l'únic interès que s'ha de perseguir és el bé d'Atlantis. Es procrea per eugenesia, cercant la millora de la societat, la perfecció en darrer terme. Ambdós progenitors han de ser de la mateixa classe social i tan sols els més aptes dins cada classe són seleccionats per la procreació que, per altra banda no entranya cap tipus de procés emocional sinó que segueix el criteri de la recerca del major bé comú que generació rera generació s'encamina, com creuen ells, cap a la societat perfecte.

La Ciutat d'Atlantis brilla amb fulgor vermellós a les profunditats abisals degut al corall amb que estàn construits carrers i edificis que recorden l'arquitectura clàssica grega del segle V a.c., i la seva civilització està estructurada i es regeix baix principis molts similars als descrits per Plató a la seva "República", o sistema polític ideal. A la societat atlant trobam tres classes:

ARTESANS: Són la classe més baixa i es dediquen a tot tipus de feines "menors", des de l'artesania i manufacturació d'objectes i utensilis fins al conreu d'algues, passant per la pesca o el treball a les granges de peixos o la construcció d'edificis. (Representa la majoria de la població. prop d'un 70%)

GUARDIANS: Aquells que demostren una moral atlant més forta que els artesans i un físic més apte, són seleccionats per salvaguardar el bé comú, i servir i protegir la llei Tritó. Vesteixen capa vermella i van armats amb un trident. Són les "forces de seguretat" atlant i no es caracteritzen per la seva simpatia envers als inferiors, en canvi mostren un total i absolut respecte a la classe dels governants. (Representa un volum de població prop del 25%)

GOVERNANTS: Els individus més intel•ligents, sempre i quan la seva moral i creença estiguin en consonància amb la Llei Tritó, seràn els encarregats del govern de la societat atlant. Tan sols aquells que destaquen pel seu enginy i rapidesa mental, podràn optar a formar part del govern. Juguen un paper similar al del rei filòsof de Plató, però enlloc de ser un únic individu, qui governa és una assamblea d'erudits. (Representa un volum de població prop del 5%)

Tot fill d'Atlantis es situat a una de les tres classes, un cop superen l'etapa d'estudiant i arriben a la majoria d'edat, segons siguin les capacitats demostrades durant els anys de formació.

Durant la cerimònia de transició a l'edat adulta, els tritons i sirenes són marcats amb una senyal vermella al pit, tatuada durant un ritual on cada individu reb un nombre diferent de marques segons la classe social a la que passarà a formar part. Els Governants reben una marca, els guardians dues, els artesans tres. Imborrables i amb la possibilitat de degradació de governants i guardians tan sols afegint una marca més, però amb un màxim de tres (un artesà no pot ser degradat, tan sols expulsat).

La societat atlant no és l'única civilització que habita el fons del mar. Des de temps immemorial ha existit una disputa entre els propis atlants i un altra civilització, anomenada els Profunds, per el domini de les profunditats marines. Fa pocs segles hi va haver una gran guerra entre ambdós pobles que acabà amb la victòria dels atlants i la dominació i exili dels profunds. Per aquest fet, avui en dia, dins la societat atlant no és estrany veure-hi aquestes criatures, acompanyant i servint a algún tritó o sirena. Doncs aquests no són més que esclaus o descendents dels esclaus que es feren durant la guerra. Són tractats com animals i no tenen cap tipus de dret dins la societat atlant, doncs la llei Tritó no ho permet.

(Els profunds estan inspirats amb les criatures inventades per H.P. Lovecraft, del mateix nom)