Els personatges

Xam

Des de que foren expulsats del Búnker fa pocs mesos, Xam (orfe de mare) i el seu pare Diògenes viuen en un carreró a l'extraradi de Terragre Capital, on la presència dels mòrbids és escasa. Sotmès baix la tutela d'un pare alcohòlic i maltractador prest veurà la necessitat de cercar, més enllà de l'obscur carreró on malviuen menjant rates, noves vies de subsistència.

Malgrat el seu aspecte demacrat de nen dèbil, Xam és bastant àgil i ràpid de reflexes, cosa que compensa una ment lenta i una gran inconsciència del perill. La seva cultura i intel•ligència són baixes, pot ser no tengui massa força ni sigui massa espavilat, pot ser el seu caràcter sigui massa impulsiu, poc reflexiu, però demostrarà no ser cap inútil quan de salvar la pell es tracta. A més resultarà demostrar que té sempre la sort de cara, bona punteria i una gran determinació i tossuderia.

Emocionalment pateix una mancança total d'afecte causada per una vida marginal com a pària al búnker del que foren expulsats, però, sobretot, per com el tracta el seu pare, humiliant-lo i menyspreant-lo constantment, requerint favors constants sense rebre cap mostra d'agraïment. Aquesta càrrega emocional fa que Xam anheli ser estimat i s'aferri amb força a aquells pels que s'ha sentit ben tractat.

Diògenes

Pare de Xam. Malgrat tengui uns 30 anys aparenta ser més vell doncs la mala vida i les experiències passades l'han pansit reflexant un aspecte demacrat i bastant desagradable. És corpulent i de caràcter rude. Tancat la major part del temps dins els seus pensaments, quan parla a Xam ho fa de manera molt desagradable mostrant una manca total de respecte i estima cap al seu fill.

El podem considerar un dels primers nens nascuts en el nou paradigma mòrbid doncs la seva mare donà a llum al banys d'un hospital mentre aquest es veia asediat pels infectats durant l'inici de la Gran Massacre. Orfe de pares, passà a formar part d'un grup de resistència humana anomenat "el búnker". De caràcter solitari i esquerp, només mantenia un vincle afectiu amb la seva estimada Elita, la qual quedà embarassada d'ell i que finalment morí durant el part de Xam. Després de la mort d'Elita, Diogènes es veu abocat a l'alcoholisme passant d'un caràcter simplement antisocial a suposar un problema per l'estabilitat del búnker amb la seva conducta autodestructiva, aquesta mala conducta acabà provocant la seva expulsió del búnker, arrossegant també al seu fill del que ni ell ni ningú se'n volia fer càrrec.

Aneris

És una filla d'Atlantis, una curiosa i juganera sirena adolescent (prop de cent anys humans) a punt d'acabar la seva formació i ser sel•leccionada a alguna de les tres classes socials que regeixen la societat tritó: artesans, guardians i governants.

Per les seves capacitats i aptituds tan extraordinàries estava destinada a ser una governant excel•lent, però la seva actitud i caràcter rebel l'impulsa a un constant qüestionament dels fonaments i tradicions de la societat i a una perillosa desobediència de la Llei Tritó. Part del seu inconformisme es deu al fet d'haver mantingut en secret una relació amb la seva mare en contra de la Llei Tritó que castiga les mostres d'afecte familiars doncs a Atlantis no hi ha més familia que el propi Estat Atlant.

Molt sovint, Aneris desatenent la llei del seu poble emergeix al "món sec", banyat per la llum del Sol, un astre que exerceix gran fascinació sobre ella. En un d'aquests viatges a l'exterior, la fortuna la farà topar amb Xam i salvar-li la vida. Fet que provocarà que sigui jutjada pel Tribunal Tritó i finalment expulsada d'Atlantis.

Sofi

La matriarca de la familia Montaigne. Era una filòloga enamorada de la cultura, sobretot la literatura i la gastronomia, que renuncià a la seva professió per dedicar-se a la família. Aficionada a la botànica s'entretenia amb el seu jardí quan les tasques familiars la sobrepassaven. Després del contagi, sense notícies del seu marit Maurice, i malgrat l'apocalipsis, Sofi segueix ferma en els seus principis humanistes i pretén durant els primers anys recopilar la major mostra de cultura, sobretot llibres, per protegir el legat de la quasi extinguida civilització humana. Obligarà als seus fills a acompanyar-la durant aquestes recerques per biblioteques, llibreries i museus del centre de la ciutat Capital. Però les experiències viscudes durant aquestes sortides feu tan evident el decliu de l'home reflexat en la nova "civilització" mòrbida que poc a poc la seva determinació i esperances perderen l'empenta inicial. Al final, resignada, decidí aïllar-se, juntament amb la seva familia, a la caseta de camp, ara convertida en mausoleu.

Sofi és protectora i estima molt els seus fills i s'ha esmerat en impartir-lis sempre una educació basada en el respecte, però les diferències ideològiques i, sobretot, l'actitud agressiva de Lucien, un etern adolescent enrabietat amb tot el que això implica, han fet que la seva relació es deteriorés amb el temps fins al punt d'expulsar-lo de la casa familar..

Lucien

El fill major dels Montaigne. Era un adolescent de tendència punk quan va ser infectat pel virus mòrbid, el governa una rabia incontrolable que s'accentuà amb la transformació i el seu odi contra els humans va créixer fins al punt en que la situació familiar esdevingué insostenible i Sofi, la seva mare, l'expulsà de casa.

Lucien veurà, amb el temps, que pot treure profit de la seva superioritat intel•lectual manipulant i utilitzant als demés mòrbids pels seus propòsits. La seva influència arribarà fins al punt d'organitzar i liderar un gran nombre de mòrbids agrupats baix el nom de "La Nova Raça", un grup radical supremacista que predica l'odi cap els humans en un món on quasi no en queden. Fent valer el fanatisme generat, Lucien fa i desfà a la seva voluntat aprofitant-se de la "inferioritat" de la massa mòrbida.

Bastian

És el fill menor dels Montaigne. Tenia 14 anys quan fou infectat. De tendencia grunge, és molt més innocent i dòcil que el seu germà. Amagat darrera una façana d'ironia i de sarcasme es troba un ésser sensible i educat. Sempre ha estat al costat de la seva mare inclús després de l'apocalipsis mòrbid, però avorrit de la monòtona vida a les afores desatén els consell de Sofi i s'escapa sovint a la ciutat. Allà freqüenta un carreró on es reuneixen un grup de mòrbids pre-adolescents amb els quals intenta mantenir una "amistat", a pesar de ser constantment despreciat per ser diferent de la resta (més intel•ligent, amb les dents planes i un incomprès). Si Lucien representa el fill dolent, impulsat per la destrucció, Bastian és el bon fill. Lucien manipula als demés mòrbits amb la seva superioritat intel•lectual, i Bastian intenta ensenyar-los, fer-los comprendre, malgrat que els seus esforços es vegin constantment frustrats.

Porta sempre una gorra blanca, de visera vermella, amb un símbol semblant a una Q estampat al frontal. És un record del seu pare.

Els narradors: Nyur Nyur i Doni

Des d'un futur incert, Nyur Nyur, una jove escriptoriadora, explica la seva història a Doni, un nen assustat, mentre s'amaguen per passadissos foscos i humits d'una gran amenaça per ells. La història que explica és la visió d'aquest món post-apocalíptic a través dels ulls de la seva família, un excepcional grup de "supervivents". Doni escolta amb atenció malgrat no entén moltes coses i constantment interromp la narració obligant a Nyur Nyur a rebaixar el seu nivell intel•lectual adaptant per ell explicacions i vocabulari.

Greenspring (B.S.O)

Promocions i extres

Procés creatiu

Projecte «Les cròniques de Nyur Nyur»

Univers «Les cròniques de Nyur Nyur» 

Llibre 1. Canvi de paradigma