Emili Sánchez-Rubio

Emili Sánchez-Rubio

Va ser expulsat del ventre de sa mare un 9 d'abril de 1983. De llavors ençà té per nacionalitat l’exili i la paraula, que és el calze del pensament i l’aurora del presagi. Coneix, per sort, una clariana en un bosc on s’alça un arbre solitari que porta per fulles les garlandes de la intuïció. Gronxant-se, en un vaivé antipodal, cerca alhora el vaixell ebri de sentir-se enamorat, i l’ostracisme voluntari; en el trajecte pendular entre un estat i l’altre: el Dubte, i en el Dubte: la versificació del succés. 

Publicacions: 9 y 9=18 y 9=27 (Casi 30 poemas elegidos al azar) (Palma, 2005); 31 poemas breves en ocasión de Tertúlia@Deià (Deià, 2005); La Bellesa Turbo, dins Els (In)Continents Eufòrics (Palma, 2007); Pájaros de plomo, premi Art Jove 2007 (Madrid, 2007), i Revisar-te el nom (Palma, 2008). Breviari d’antípodes va ser finalista del Premi de Poesia Martí Dot, 2007.

 

waterhego@yahoo.es

emilisanchezrubio.com