Edicions del despropòsit

Fuster, Xisco

Imatge del contacte

Dins la brevetat dramàtica d’aquesta existència isolada enmig d’una eternitat incomprensible, se mouen els homes angoixats per sobreviure i, alguns, amb la vana pretensió de dir o de deixar dit quelcom. Una de tantes maneres de parlar és la que té Xisco Fuster: la ironia, aquella medecina per exorcitzar la melanconia o, si més no, per domesticar-la, o una eina per a transfigurar l’amargura en lucidesa tràgica o bé en tendresa infantil.

Aquest és el cas de l'autor, des del breu Gatos i Periquitos (Recerca Editorial, 1998) amb en Joan Serra; al dolç, hilarant i surrealista Pollamari (Desidia Ediciones, 2010), amb Toni Planissi.

No és sarcasme, sinó burla auto-referent, la que ens presenta aquest pallasso tràgic, mig eremita mig dimonió: és l’alegria esperpèntica de relativitzar l’acritud de la vida, la rialla de trinxera  que ens allibera de les nostres pors.

 

Ha publicat a Edicions del despropòsit:

-Els darrers dies de l'Imperi Mallorquí

 

Bossa

 x 
La teva bossa està buida