Edicions del despropòsit

Planissi, Toni

Imatge del contacte

Dins la brevetat dramàtica d’aquesta existència isolada enmig d’una eternitat incomprensible, se mouen els homes angoixats per sobreviure i, alguns, amb la vana pretensió de dir o de deixar dit quelcom. Una de tantes maneres de parlar és la que té Toni Planissi: la ironia, aquella medecina per exorcitzar la malenconia o, si més no, per domesticar-la, o una eina per a transfigurar l’amargura en lucidesa tràgica o bé en tendresa infantil.

Aquest és el cas de l'autor, des de l’exuberant Plaça des Convent (revista Cent per Cent, 2004-2013), escenari local –o més bé escenari arquetípic universal- del ridícul de l’home;  al dolç, hilarant i surrealista Pollamari (Desidia Ediciones, 2010), amb Xisco Fuster.

No és sarcasme, sinó burla auto-referent, la que ens presenta aquest pallasso tràgic, mig eremita mig dimonió: és l’alegria esperpèntica de relativitzar l’acritud de la vida, la rialla de trinxera  que ens allibera de les nostres pors.

 

Ha publicat a Edicions del despropòsit:

-Els darrers dies de l'Imperi Mallorquí

 

Bossa

 x 
La teva bossa està buida